Ostres tu, una sorpresa. He entrat al cine sense saber ben bé què hi trobaria, i he disfrutat durant dues hores d'aquesta perla. Real com la mateixa vida. La mort està a la cantonada i potser si que val la pena viure amb intensitat tot el que tenim. Personatges que es busquen, gairebé es freguen, passen un al costat de l'altre, però les decisions que prenen cada un fan que finalment ni es coneguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada