Jutjar és expressar la convicció adquirida presenciant la pràctica de les proves, sobre si els fets són certs, sobre si hi ha participat l'acusat, sobre si és culpable i sobre si la seva actuació va ser justificada.
M'han agradat les paraules del magistrat Jose Ma Pijuan en afirmar que cada dia estem jutjant i valorant tot allò que ens envolta i que, per tant, el fet de formar part d'un jurat popular únicament exigeix el sentit comú. El mateix sentit comú que utilitzem en el nostre dia a dia. Sentit comú acompanyat de responsabilitat deixant a casa els prejudicis que tenim.
I avui haig de centrar-me en l'últim punt. I em preocupa no saber-ne prou tot i haver declarat que em veig capacitada per tenir una valoració objetiva dels fets a jutjar. Nèixer en un barri marginal d'un poble del voltant de Barcelona, sense gairebé saber llegir ni escriure, havent conviscut tota la vida envoltat de droga, portador del virus de la SIDA, amb 40 anys i 20 condemnes a l'esquena... difícil no tenir en compte tot això quan s'està jutjant un assessinat.
dilluns, 14 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada