Ufff

A les 20h del vespre sortia dels jutjats. Amb el cap ple d'idees, cansada d'estar tancada com un ocell, aburrida de compartir un dia de la meva vida amb 8 persones més amb qui tinc poc o res en comú. I suposo que ja és aixó, un jurat popular està triat a l'atzar.

N'estic segura que d'aquí pocs dies estaré molt orgullosa d'haver participat en aquesta "festa", però avui em posaria a plorar com una nena petita si així pogués evitar tornar-hi demà.

Avui ha declarat la menor que sembla ser que ho va veure tot. Desprès de problemes burocràtics, i amb videoconferència, la nena ha dit que no recordava res de res. I la mare, más de lo mismo. Flipant. Han parlat psicòlegs, forenses, nous testimonis ... i sembla que tot comença a quadrar. Finalment, el fiscal, l'advocat acusador i l'advocat defensor, ens han obsequiat amb monòlegs defensant cada un la seva postura. Com a les pelis, vaja. "Vean ustedes, miembros del jurado, que...".

Ens ha quedat claríssim que a partir de demà, quan comencem a deliberar, no hem de jutjar a la persona, sinó que hem de jutjar els seus actes segons totes les probes que ens han presentat, segons el que ens han dit els testimonis i segons tota la documentació (video, fotos, papers i papers) que ens donaran. Hem d'arribar a entendre i imaginar què va passar aquell dia. En cap moment se'ns demana conèixer i jutjar com és aquest senyor.

I és clar, coses que m'han sobtat i que m'han indignat. Per exemple, el fiscal ens demana que tinguem en consideració la declaració d'un dels mossos perquè anava molt ben vestit i amb corbata (perfavor!).

El meu jutge, de qui continuo pensant que és un excel.lent professional i que es guanya de sobres el sou que deu tenir, ens ha explicat el funcionament dels jurats populars. De fet, a Catalunya, on es fan més judicis d'aquest tipus, és el jutge qui acaba decidint si vol que al judici hi hagi un jutjat popular o no. Legalment cada un té les seves estratègies per ensortir-se'n. A Barcelona sempre hi ha algún judici amb jurat popular.

Reflexió. En el món de la justicia no n'hi ha prou en tenir la raó. Cal saber demostrar-la. I realment hi han moltes situacions d'injusticia. Però el fiscal ens ho ha deixat clar "són les regles del joc". I si senyor, ara veig clar que un mal advocat et pot portar a la presó.

Sorprenents les paraules de l'advocada defensora demanant-nos que tinguem en compte que l'acusat és victima de les seves circumstàncies. Estic convençuda que no l'estaríem jutjant si no fos qui és. Hi ha un crim, és cert, però vas veient que tot és molt més complicat, odis entre famílies, trapitxeos i històries amb drogues, mentides i mentides, etc.

I ja per últim. És possible que la dona de l'acusat sigui complisse de l'assassí. Encara que s'acabi demostrant, el codi penal farà que sigui innocent. Les "obligacions familiars", a Espanya, pesen més que la resta d'obligacions morals. Fantàstic.

Demà més. Incomunicats del món fins que tinguem el resultat argumentat i presentat al jutge. De 9, 7 hem d'estar d'acord. Majoria qualitativa sembla ser que en diuen.